diumenge, 9 de desembre del 2007

Eixe llibre que vos ha marcat...



El post de hui he volgut que siga per a tu, amic lector internauta. Estàs convidat a fer-nos saber quin és eixe llibre que t'ha marcat, eixe que recordes amb especial emoció, perquè te va enganxar, perquè te vas identificar amb el seu protagonista, perquè te recorda una època especial de la teua vida o, simplement, perquè és el que t'estàs llegint ara mateix i vols recomanar-lo.


Així doncs, escriu el títol del llibre i, si pots, copia algun pasatge que siga especial per a tu o que siga representatiu del llibre.


Por supuesto, puedes hacer tu comentario en cualquier lengua, que no se diga...







dimarts, 6 de novembre del 2007

Literatura Deliciosa

[...] Ambos esperaron la llegada del verano con una impaciencia dolorosa y finalmente, cuando éste llegó y volvieron a encontrarse, el chaleco que había tejido Blanca no le entraba a Pedro Tercero por la cabeza, porque en esos meses había dejado atrás la niñez y alcanzado sus proporciones de hombre adulto, y las tiernas canciones de flores y amaneceres que él había compuesto para ella le sonaron ridículas, porque tenía el porte de una mujer y sus urgencias.

[...] Pedro Tercero la esperaba en el mismo sitio donde se habían juntado el verano anterior y donde muchos años antes Esteban Trueba se había apoderado de la virginidad de Pancha García. Al ver al munchacho, Blanca enrojeció violentamente. Durantes los meses que habían estado separados, él se curtió en duro oficio de hacerse hombre y ella, en cambio, estuvo recluida entre las paredes de su hogar y del colegio de monjas, preservada del roce de la vida, alimentando sueños románticos con palillos de tejer lana de Escocia, pero la imagen de sus sueños no coincidía con ese joven alto que se acercaba murmurando su nombre. Pedro Tercero le tocó el cuello a la altura de la oreja. Blanca sintió algo caliente que le recorría los huesos y le ablandaba las piernas, cerró lo ojos y se abandonó. La atrajo con suavidad y la rodeó con sus brazos, ella hundió la nariz en el pecho de ese hombre que no conocía, tan diferente al niño flaco con quien se acariciaba hasta la extenuación pocos meses antes. Aspiró su nuevo olor, se frotó contra su piel áspera, palpó ese cuerpo enjuto y fuerte y sintió una grandiosa y completa paz, que en nada se parecía a la agitación que se había apoderado de él. Se buscaron con las lenguas, como lo hacían antes, aunque parecía una caricia recién inventada, cayeron hincados besándose con desesperación y luego rodaron sobre el blando lecho de tierra húmeda. Se descubrían por primera vez y no tenían nada que decirse. La luna recorrió todo el horizonte, pero ellos no la vieron, porque estaban ocupados en explorar su más profunda intimidad, metiéndose cada uno en el pellejo del otro, insaciablemente.

ISABEL ALLENDE, La casa de los espíritus




Aquesta setmana he decidit oferir-vos un passatge de la novela que m'ocupa les nits ara mateix. Es tracta d'un regal d'una molt bona amiga de Xile, el país d'adopció de l'autora, i cada estona que dedique a la lectura d'aquest llibre li la agraixc.

L'estil narratiu d'aquesta obra em recorda al d'altres autors iberoamericans, com és el cas de Gabriel García Márquez. Es tracta d'un estil delicat, que destila mil sentiments, que empra paraules escollides amb molta cura (en molts casos vocabulari nou per al nostre espanyol d'Espanya).

Crec que açò que vull explicar queda prou bé reflexat a les linies que he arreplegat ací. En aquest cas es tracta de seniments amorosos, però no són els únics que podem trobar a la novel·la, ja que es tracta d'emocions canviants, que l'autora aconseguix fer arribar perfectament al lector.

Espere que vos haja agradat aquest fragment i, si voleu, feu els vostres comentaris sobre ell, o sobre el llibre, o sobre l'amor, o sobre la vida, o sobre qualsevol cosa que se vos pase pel cap!!! I feel good...

diumenge, 28 d’octubre del 2007

Jugant a ser porquets

Dues veus gritaven anfurides, i eren totes iguals. No cabia dubte de la transformació ocorreguda en la cara dels porcs. Els animals assombrats, pasaren la mirada del porc a l'home, i de l'home al porc; i, novament, del porc a l'home; però ja era impossible distingir qui era un i qui era l'altre.

GEORGE ORWELL, Rebel·lió en la Granja


Fa alguns anys vaig llegir Rebel·lió en la Granja. Tal vegada massa jove. El meu pare no soportava veure'm al sofà de casa tot l'estiu, i ha sigut una de les persones que més m'ha incentivat la lectura. Vaig entendre perfectament el significat i la metàfora de l'obra mestra d'Orwell, però si l'acabara de llegir ara mateix etic segur que li trobaria molta més aplicació i profit.


Segurament alguns de vosaltres ja habreu llegit aqest llibre, però altres segur que no. Jo vos el recomane totalment. No vaig a donar pistes, només faré un breu comentari sobre aquest fragment.


Aquestes línies són les últimes del llibre, el colofó a una metàfora exepcional sobre el totalitarisme, la corrupció del poder, la corrupció de la revolució, etc. Un llibre totalment vigent, uns personatges identificables amb moltes personalitats conegudes...


Esteu convidats a fer els vostres comentaris i exposar les vostres opinions sobre el llibre.

dilluns, 15 d’octubre del 2007

A Pan de Azúcar, cavallers andants a ritme de samba






Hechas pues, estas prevenciones, no quiso aguardar más tiempo a poner en efecto su pensamiento, apretándole a ello la falta que él pensaba que hacía en el mundo su tardanza, según eran los agravios que pensaba deshacer, entuertos que enderezar, sinrazones que enmendar, y abusos que mejorar, y deudas que satisfacer. Y así, sin dar parte a persona alguna de su intención y sin que nadie le viese, una mañana, antes del día, que era uno de los calurosos del mes de julio, se armó de todas sus armas, subió sobre Rocinante, puesta su mal compuesta celada, embrazó su adarga, tomó su lanza, y, por la puerta falsa de un corral, salió al campo con grandísimo contento y alborozo de ver con cuánta facilidad había dado principio a su buen deseo.


MIGUEL DE CERVANTES SAAVEDRA, Don Qijote de La Mancha



Aquest és un dels moments més trascendents del Quixot. El cavaller més famós de tota la literatura universal emprén el seu viatge cap al món de les idees i les il·lusions, carregat de bona voluntat. Si aquest llibre té cap cosa pròpia de la millor de les novel·les mai narrades és la seua universalitat, és a dir; hui dia el món està ple de Don Quixots, i de vegades els tenim més a prop del que pensem.

El post de hui va dedicat a tots els Quixots del món, i molt en particular a Pan de Azúcar, un grup de persones increïbles -per descomptat, tots ells grans Quixots-. Aquest és un grup de percussió i samba brasilera al qual tinc l'honor de pertànyer, ubicat a la Universitat d'Alacant, encara que d'àmbit provincial, nacional i fins i tot internacional (no sols hem actuat fora de la Comunitat -per exemple a Madrid- sinó que hem actuat colze amb colze amb Carlinhos Brown i han col·laborat amb nosaltres els seus músics). Per aquestes dates Pan de Azúcar complix un any, i des d'ací volia fer-li un modest homenatge.

Molts dels integrants d'aquesta batukada van fer l'equipatge un bon dia i, com el mateix Don Quixot, van partir des de sa casa per anar a parar lluny, molt lluny d'ella. Així doncs tenim l'orgull de comptar amb membres de Polònia, Xile, Brasil, Argentina, Anglaterra, i un llarg etcètera que no procedix detallar ara per motius d'extensió. El bon rotllo que cadascun de nosaltres tractem d'aportar, la nostra il·lussió, el nostre idealisme, els valors que es desprenen de l'ambient que sense planejar-lo hem creat, la sonrisa amb la que els seus músics afronten els assajos i les actuacions; tot això hem fa pensar en eixe moment que descriu el fragment que he traslladat ací hui, perquè alguns ja van emprendre eixe viatje fa algun temps, i tots l'emprenem cada dia, cada actuació, cada moment.

divendres, 5 d’octubre del 2007

La Monarquia Constitucional a debat



"Els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevalèixer cap discriminació per raó de naixement, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social."


Art. 14 de la Constitució Espanyola



"El Rei reb dels Presupostos de l'Estat una quantitat global per al sosteniment de la seua Famila i Casa i distribuix lliurement la mateixa."


Art. 65.1 de la Constitució Espanyola



Els darrers successos relacioats amb la crema de fotografies del Cap de l'Estat ha posat de relleu les diferències que existixen al nostre país repecte a la Monarquia Constitucional. La nostra carta magna va ser redactada en moments extremadament delicats i l'objectiu fonamental dels pares-redactors era trobar el màxim consens, és a dir, agradar a tot el món. Açò va donar lloc a nombroses contradiccions en diferents matèries (és molt destacable el tema de l'Estat Autonòmic). No obstant això, els espanyols vam acceptar la norma fonamental. Però ja han tanscorregt 29 anys, i alguns sectors social i polítics demanen importants reformes del text constitucional. En aquestes circumstàncies, i més encara quan a les notícies es veuen cremes de imatges dels Reis, la figura del monarca queda expossada al debat. Així doncs, esteu convidats a fer els vostres comentaris i explicar allò que opineu respecte al paper de l'estat monàrquic vigent a Espanya.

dijous, 27 de setembre del 2007

El com i el perquè d'aquest bloc





En primer lloc voldria explicar un poc la temàtica del bloc i el seu funcionament. Doncs bé, la idea és citar, en cada post, un fragment d'una obra -ja siga narrativa, poesia, assaig, texts jurídics...-. A partir d'ací escriuré un article o comentari relacionant el contingut del fragment amb algun tema d'actualitat, amb alguna reflexió, o amb la pròpia obra de la que s'extrau el fragment.

He de dir també que aquest blog forma part de l'assignatura de Comunicació i Informació a Internet (aquesta assignatura és una optativa de la Llicenciatura de Publicitat i Relacions Públiques, encara que en el meu cas l'he triada com a lliure configuració, ja que soc estudiant de Dret).

Web de la UA







A continuació, i com a prova, introduixc un video (no està triat a l'atzar, és un concert en directe en homenatge a Freddy Mercury; posa els pels de punta!!!)




NOTA: aquest post s'ha fet amb anterioritat al de Miriam (sexe, hedonisme i rock 'n roll), però l'ordinador de classe des d'on va ser publicat sembla que estava un dia avançat. Per tant, aquest post hauria de veure's baix del de Miriam.

dimecres, 26 de setembre del 2007

A Miriam (sexe, hedonisme i rock 'n roll)


(...) "Tú no eres ése,
yo no soy ésa, ésos, los que fuimos
antes de ser nosotros.
Eras, sí, pero ahora
suenas un poco a mí.
Era, sí, pero ahora
vengo un poco de ti.
No demasiado, solamente un toque,
acaso un leve rasgo familiar,
pero que fuerce a todos a abarcarnos
a ti y a mí cuando nos piensen solos."


MARIO BENEDETTI, Antología poética


Aquest és el fragment que un dia, no fa massa temps, la meua amiga Miriam va copiar a les primeres pàgines de l'obra del poeta uruguaià quan va decidir que era un bon regal per a mi. Aquestes linies corresponen al poema Asunción de ti, el qual considere un clam a l'amistat. Però no a qualsevol amistat, sino a l'amistat que hi ha entre ella i jo. No vaig a perdre el temps tractant d'explicar les particularitats que fan de la nostra una amistat tan especial (encara que açò deixe obertes les portes de les ments més morboses), perquè seria una tasca impossible i injusta.


Miriam acaba de traslladar-se a Valènia per motius d'estudis, i aquesta circumstància farà que sols ens pugam veure caps de setmana. És la primera vegada que va a tindre'ns lluny als que tants bons moments hem compartit amb ella en els últims anys. Per aquest motiu, per a que servixca d'homenatge, he dedicat a ella aquest primer post (a banda es troba la primera entrada feta a mode d'introducció i com a pràctica feta a classe).


I bé, arribat aquest moment les mateixes ments morboses d'abans s'estaran fent les següents preguntes: i l'hedonisme? i el rock 'n roll? I sobretot: i el sexe? Doncs bé, poca cosa he de dir al respecte (sent decebre-vos), però senzillament són tres paraules que em recorden la relació i la complicitat que tinc amb Miriam; l'hedonisme és un camí que volem recórrer els dos, el rock 'n roll original no li fa massa gràcia a ella encara que a mi sí, i el sexe...