diumenge, 28 d’octubre del 2007

Jugant a ser porquets

Dues veus gritaven anfurides, i eren totes iguals. No cabia dubte de la transformació ocorreguda en la cara dels porcs. Els animals assombrats, pasaren la mirada del porc a l'home, i de l'home al porc; i, novament, del porc a l'home; però ja era impossible distingir qui era un i qui era l'altre.

GEORGE ORWELL, Rebel·lió en la Granja


Fa alguns anys vaig llegir Rebel·lió en la Granja. Tal vegada massa jove. El meu pare no soportava veure'm al sofà de casa tot l'estiu, i ha sigut una de les persones que més m'ha incentivat la lectura. Vaig entendre perfectament el significat i la metàfora de l'obra mestra d'Orwell, però si l'acabara de llegir ara mateix etic segur que li trobaria molta més aplicació i profit.


Segurament alguns de vosaltres ja habreu llegit aqest llibre, però altres segur que no. Jo vos el recomane totalment. No vaig a donar pistes, només faré un breu comentari sobre aquest fragment.


Aquestes línies són les últimes del llibre, el colofó a una metàfora exepcional sobre el totalitarisme, la corrupció del poder, la corrupció de la revolució, etc. Un llibre totalment vigent, uns personatges identificables amb moltes personalitats conegudes...


Esteu convidats a fer els vostres comentaris i exposar les vostres opinions sobre el llibre.

dilluns, 15 d’octubre del 2007

A Pan de Azúcar, cavallers andants a ritme de samba






Hechas pues, estas prevenciones, no quiso aguardar más tiempo a poner en efecto su pensamiento, apretándole a ello la falta que él pensaba que hacía en el mundo su tardanza, según eran los agravios que pensaba deshacer, entuertos que enderezar, sinrazones que enmendar, y abusos que mejorar, y deudas que satisfacer. Y así, sin dar parte a persona alguna de su intención y sin que nadie le viese, una mañana, antes del día, que era uno de los calurosos del mes de julio, se armó de todas sus armas, subió sobre Rocinante, puesta su mal compuesta celada, embrazó su adarga, tomó su lanza, y, por la puerta falsa de un corral, salió al campo con grandísimo contento y alborozo de ver con cuánta facilidad había dado principio a su buen deseo.


MIGUEL DE CERVANTES SAAVEDRA, Don Qijote de La Mancha



Aquest és un dels moments més trascendents del Quixot. El cavaller més famós de tota la literatura universal emprén el seu viatge cap al món de les idees i les il·lusions, carregat de bona voluntat. Si aquest llibre té cap cosa pròpia de la millor de les novel·les mai narrades és la seua universalitat, és a dir; hui dia el món està ple de Don Quixots, i de vegades els tenim més a prop del que pensem.

El post de hui va dedicat a tots els Quixots del món, i molt en particular a Pan de Azúcar, un grup de persones increïbles -per descomptat, tots ells grans Quixots-. Aquest és un grup de percussió i samba brasilera al qual tinc l'honor de pertànyer, ubicat a la Universitat d'Alacant, encara que d'àmbit provincial, nacional i fins i tot internacional (no sols hem actuat fora de la Comunitat -per exemple a Madrid- sinó que hem actuat colze amb colze amb Carlinhos Brown i han col·laborat amb nosaltres els seus músics). Per aquestes dates Pan de Azúcar complix un any, i des d'ací volia fer-li un modest homenatge.

Molts dels integrants d'aquesta batukada van fer l'equipatge un bon dia i, com el mateix Don Quixot, van partir des de sa casa per anar a parar lluny, molt lluny d'ella. Així doncs tenim l'orgull de comptar amb membres de Polònia, Xile, Brasil, Argentina, Anglaterra, i un llarg etcètera que no procedix detallar ara per motius d'extensió. El bon rotllo que cadascun de nosaltres tractem d'aportar, la nostra il·lussió, el nostre idealisme, els valors que es desprenen de l'ambient que sense planejar-lo hem creat, la sonrisa amb la que els seus músics afronten els assajos i les actuacions; tot això hem fa pensar en eixe moment que descriu el fragment que he traslladat ací hui, perquè alguns ja van emprendre eixe viatje fa algun temps, i tots l'emprenem cada dia, cada actuació, cada moment.

divendres, 5 d’octubre del 2007

La Monarquia Constitucional a debat



"Els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevalèixer cap discriminació per raó de naixement, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social."


Art. 14 de la Constitució Espanyola



"El Rei reb dels Presupostos de l'Estat una quantitat global per al sosteniment de la seua Famila i Casa i distribuix lliurement la mateixa."


Art. 65.1 de la Constitució Espanyola



Els darrers successos relacioats amb la crema de fotografies del Cap de l'Estat ha posat de relleu les diferències que existixen al nostre país repecte a la Monarquia Constitucional. La nostra carta magna va ser redactada en moments extremadament delicats i l'objectiu fonamental dels pares-redactors era trobar el màxim consens, és a dir, agradar a tot el món. Açò va donar lloc a nombroses contradiccions en diferents matèries (és molt destacable el tema de l'Estat Autonòmic). No obstant això, els espanyols vam acceptar la norma fonamental. Però ja han tanscorregt 29 anys, i alguns sectors social i polítics demanen importants reformes del text constitucional. En aquestes circumstàncies, i més encara quan a les notícies es veuen cremes de imatges dels Reis, la figura del monarca queda expossada al debat. Així doncs, esteu convidats a fer els vostres comentaris i explicar allò que opineu respecte al paper de l'estat monàrquic vigent a Espanya.