Hechas pues, estas prevenciones, no quiso aguardar más tiempo a poner en efecto su pensamiento, apretándole a ello la falta que él pensaba que hacía en el mundo su tardanza, según eran los agravios que pensaba deshacer, entuertos que enderezar, sinrazones que enmendar, y abusos que mejorar, y deudas que satisfacer. Y así, sin dar parte a persona alguna de su intención y sin que nadie le viese, una mañana, antes del día, que era uno de los calurosos del mes de julio, se armó de todas sus armas, subió sobre Rocinante, puesta su mal compuesta celada, embrazó su adarga, tomó su lanza, y, por la puerta falsa de un corral, salió al campo con grandísimo contento y alborozo de ver con cuánta facilidad había dado principio a su buen deseo.
MIGUEL DE CERVANTES SAAVEDRA, Don Qijote de La Mancha
Aquest és un dels moments més trascendents del Quixot. El cavaller més famós de tota la literatura universal emprén el seu viatge cap al món de les idees i les il·lusions, carregat de bona voluntat. Si aquest llibre té cap cosa pròpia de la millor de les novel·les mai narrades és la seua universalitat, és a dir; hui dia el món està ple de Don Quixots, i de vegades els tenim més a prop del que pensem.
El post de hui va dedicat a tots els Quixots del món, i molt en particular a Pan de Azúcar, un grup de persones increïbles -per descomptat, tots ells grans Quixots-. Aquest és un grup de percussió i samba brasilera al qual tinc l'honor de pertànyer, ubicat a la Universitat d'Alacant, encara que d'àmbit provincial, nacional i fins i tot internacional (no sols hem actuat fora de la Comunitat -per exemple a Madrid- sinó que hem actuat colze amb colze amb Carlinhos Brown i han col·laborat amb nosaltres els seus músics). Per aquestes dates Pan de Azúcar complix un any, i des d'ací volia fer-li un modest homenatge.
Molts dels integrants d'aquesta batukada van fer l'equipatge un bon dia i, com el mateix Don Quixot, van partir des de sa casa per anar a parar lluny, molt lluny d'ella. Així doncs tenim l'orgull de comptar amb membres de Polònia, Xile, Brasil, Argentina, Anglaterra, i un llarg etcètera que no procedix detallar ara per motius d'extensió. El bon rotllo que cadascun de nosaltres tractem d'aportar, la nostra il·lussió, el nostre idealisme, els valors que es desprenen de l'ambient que sense planejar-lo hem creat, la sonrisa amb la que els seus músics afronten els assajos i les actuacions; tot això hem fa pensar en eixe moment que descriu el fragment que he traslladat ací hui, perquè alguns ja van emprendre eixe viatje fa algun temps, i tots l'emprenem cada dia, cada actuació, cada moment.
